VESPERTINA#53 dedicada a FERNANDO PESSOA amb JOAQUIM SALA SANAHUJA, presentada per ARNAU PONS.
Llibreria A Peu de Pàgina, Sarrià, Barcelona, Dijous 12 de març de 2026 a les 19.00
Les Vespertines són una idea de Joan R. Lladós i Antoni Robert.
Fernando António Nogueira Pessoa (Lisboa, 13 de juny del 1888 — Lisboa, 30 de novembre del 1935), més conegut com a Fernando Pessoa, és considerat un dels més grans poetes de la llengua portuguesa. El crític literari Harold Bloom el va considerar un dels millors poetes del segle xx. Es considera que la gran creació estètica de Pessoa va ser la invenció dels heterònims, que travessa tota la seva obra. Els heterònims, a diferència dels pseudònims, són personalitats poètiques completes: identitats, que, en principi falses, es tornen veritables per la seva manifestació artística pròpia i diversa de l’autor original. Entre els heterònims, el mateix Fernando Pessoa va passar a ser anomenat ortònim, ja que era la personalitat original. Amb el temps, i amb la maduració de les altres personalitats, el mateix ortònim es va convertir en un heterònim més entre els altres. Els tres heterònims més coneguts (i també amb més obra poètica) van ser Álvaro de Campos, Ricardo Reis i Alberto Caeiro. Un quart heterònim de gran importància en l’obra de Pessoa va ser Bernardo Soares, autor del Livro do Desassossego (Llibre del desassossec), una de les més importants obres literàries del segle xx. Bernardo és considerat un semiheterònim per tenir moltes semblances amb Fernando Pessoa i no posseir una personalitat massa característica ni data de defunció, al contrari dels altres tres, que tenen data de naixement i mort, a excepció de Ricardo Reis (que no té data de defunció). Per aquesta raó, l’escriptor i premi Nobel portuguès José Saramago va poder escriure la seva novel·la O ano da morte de Ricardo Reis (L’any de la mort de Ricardo Reis). Joaquim Sala Sanahuja (Sabadell) és un poeta, traductor i professor universitari. Va estudiar a París i a Barcelona. El 1973 va escriure la seva primera obra poètica, La veu del ciclista, amb què guanyà el Premi Amadeu Oller. Des de llavors, compaginà l’escriptura i la traducció amb la seva tasca com a docent a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2013 va ser guardonat amb el premi Mots Passants per la traducció del francès al català de Locus Solus, de Raymond Roussel i publicada a l’editorial Lleonard Muntaner. Entre les obres de creació pròpia, cal destacar Viatge a Tokushima i Pas de coro. Paral·lelament a obres literàries, ha escrit sobre temes tan diversos com la fotografia (Albert Rifà, fotògraf, 1878-1963) o sobre Sabadell (Sabadell al tombant del segle). També ha fet arribar a la nostra llengua autors tan reconeguts com ho Gustave Flaubert (Madame Bovary), Charles Baudelaire (Petits poemes en prosa) o Guillaume Apollinaire (El bestiari). A banda d’això, també ha traduït assaig, com La càmera lúcida: nota sobre la fotografia de Roland Barthes. A més de les traduccions del francès, Sala Sanahuja és un dels grans introductors de Fernando Pessoa al català (Odes de Ricardo Reis, Poemes d’Alberto Caeiro, Poemes d’Álvaro de Campos, etc.). També ha traduït altres autors portuguesos, entre els quals figura Gastão Cruz.
