BEC: C. Lai, A. Reviriego, P. Mula; Sinestesia, Barcelona, 20-1-2018
Concierto de BEC, con Clara Lai (piano), Alex Reviriego (doublebass) y Pep Mula (drums), Barcelona, Sinestesia, 20 enero 2018.
Continue readingMusic, Art & More
Concierto de BEC, con Clara Lai (piano), Alex Reviriego (doublebass) y Pep Mula (drums), Barcelona, Sinestesia, 20 enero 2018.
Continue reading“Uns i altres”, Joma Rius a Zumzeig, Barcelona, 25-1-2018. Presentació de videos de animació fets amb dibuixos i performance en directe.
Continue readingRecovering great stuff: Magnífica sessió de free a Badalona, amb Freenètics (Joan Antoni Pich, violoncel, Pep Mula, Batería, Ferràn Besalduch, saxo), en aquesta ocasió amb el pianista Josep Maria Balanyà.
Continue readingJoan Antoni Pich cello , Pep Mula drums , Ferran Besalduch saxophones , Sarah Claman, violin
Continue readingLast session of the season, and a special one. I went with some expectations. Freenètics are well known with their well balanced powers. The raw rumble of Ferràn giant saxophone, counterposed with the delicate vibrations of Juan Antoni cello and the versatile drumming of Pep always deliver powerful and subtile performances. Add to that a passionate and athletic dancer and you have all the necessary ingredients for a great session. But reality overcame expectations. Tura’s movements were magically paced with the evolving sound of the trio, as if they had been rehersing for years. And the music was demanding; and the scenario was demanding; in such a short distance every detail is magnified. No escape. And Tura filled the space with her brave mood and her flexible and trained athlete body and her precise and quick movements. Amazing. And the musicians were all the time following her movements and closing
Continue readingAquesta meravella va ser al març de 2015. Aleshores no tenía blog. La poso al blog per a recordar-ho. Beauty is a rare thing. Aquest és el nom de una caixa de discos de Ornette Coleman, l’autor del disc Free Jazz, amb el temps esdevingut una icona. La Bellesa és una cosa rara, o, potser millor, poc freqüent. O no és així? És la bellesa rara perquè n’hi ha poca? O és que n’hi ha molta, però estem perdent la capacitat per a veure-la? Recordo ara una historia japonesa (podria ser de Matsuo Basho) en la que una persona reflexiona veient uns homes amb l’aigua fins al coll que aixequen els braços cap al cel demanant desesperadament aigua. És que potser passem per la vida corrent, atrafegats, amb pressa, i no ens fixem prou en el que passa al nostre voltant? Deia John Lennon a Beautiful Boy “La vida
Continue reading