Font de Santa Anna

Font nº 306 del catàleg de fonts de Collserola. Font nº 126 en el correlatiu cronològic de les fonts de Collserola vistes per mi. Aquesta és una font especial per dos motius, ja que es trova al centre de Barcelona i és la més antiga de les fonts de Barcelona. Es considera de Collserola perquè a la edat mitjana l’aigua que en sortia venia canalitzada de una mina de Collserola.

Construcció de pedra vista de grans dimensions que antigament tenia forma octogonal, però ara han quedat a la vista cinc dels seus costats.
A la cara frontal hi ha el relleu d’una cara humana per la boca de la qual brollava l’aigua, actualment hi ha dos aixetes de polsador, una a cada costat. Les cares de la font estan decorades amb plafons ceràmics de motius diversos.
Quan es va construir a l’edat mitjana, l’aigua provenia de la serra de Collserola i actualment està connectada a la xarxa municipal.
Està situada a l’avinguda Portal de l’Àngel amb Cucurulla, al Barri Gòtic de Barcelona.

És la font més antiga que es conserva de construcció gòtica a Barcelona, datada el 1356.
Era una font sense ornamentació, que al començament servia també com a abeurador de cavalls. Originalment tenia forma octogonal, però més tard va ser adossada al Palau Pignatelli i tan sols van quedar a la vista cinc dels seus costats. El 1819 va ser reformada i ampliada, i el 1918 va ser decorada amb uns plafons de ceràmica d’estil noucentista, així com quatre gerros de ceràmica vidriada, tot obra de Josep Aragay. Les imatges contenen figures femenines, hidres i garlandes florals, i la central presenta també l’escut de Barcelona.

Per a més informació:
Fonts gòtiques de Barcelona.

El llibre de les fonts de Barcelona del mestre Socies (1650).