Presentació dels llibres “Memòria de la inquietud” de Carles Camps Mundó, i “Shakespeare en la veu dels traductors catalans” de Josep Maria Fulquet a càrrec de Sam Abrams, poeta i assagista. 3-5-2018, a la llibreria LAIE de Barcelona.

Estic fermament convençut de que el Sam, el Carles i el Josep Maria podrien presentar qualsevol cosa, per estranya que fora, i el resultat seria sempre una sessió enriquidora, entretinguda, divertida i rigorosa, tot a l’hora. I no vull dir que els llibres presentats siguin estranys, en un sentit negatiu. En absolut. Els treballs del Carles i del Josep Maria són profunds en el contingut i extremadament acurats en la forma; però a priori hom podria témer que un recull de aforismes confegit a foc lent durant una vida, i un assaig al voltant de les traduccions de Shakespeare al català  fora matèria àrida del gust de uns pocs especialistes i erudits. I en canvi el tarannà dels autors i del presentador van transformar l’esdeveniment en una interessant i divertida vetllada, farcida de reflexions i de bon humor. En el vídeo podeu veure i escoltar fragments de la intervenció de Sam Abrams, i és una llàstima que no pogués enregistrar la intervenció complerta. En Sam és un prestidigitador de les paraules i dels conceptes, i ens va fer veure amb tota claredat com dues obres completament diferents, de gèneres diferents, de autors diferents, de temàtica diferent, en realitat presentaven uns paral·lelismes, i tenien uns trets comuns, que a priori ningú hauria pogut imaginar. En Sam va introduir les dues obres de manera que al final de la sessió a tots ens resultava evident que la seva lectura era una necessitat de primer ordre, i que aquests treballs havien vingut per a omplir uns forats inconcebibles en les lletres catalanes. Reconforta escoltar de un americà que la cultura catalana, i la literatura catalana en particular, és una cultura que no té res a envejar a cap altra cultura europea o del mon; i encén un foc interior virulent comprovar que tanmateix aquesta cultura mil·lenària està sent reprimida constantment per un estat que es comporta amb formes feixistes. Cal donar les gràcies a la Editorial Afers, de Valencia per haver publicat aquests, i molts altres llibres de una qualitat excepcional. És aquesta una editorial compromesa amb la cultura catalana, amb voluntat integradora i amb criteris estrictes de rigor i qualitat. Acabaré amb una de les anècdotes explicades per Josep Maria Fulquet, a propòsit de les traduccions de Shakespeare, assumpte al voltant del qual va construir la seva tesi doctoral. Un capellà, pel que es veu misogin i sense escrúpols, va traduir Hamlet al català, i en fer-ho en va eliminar tots els personatges femenins. Podeu imaginar un Hamlet sense Ofèlia? Com podeu veure a vegades la realitat supera la ficció. Afortunadament la majoria de traductors no comet aquestes bestieses.